bon caràcter de lletra

Quan érem petits ens van ensinistrar la lletra amb els cèlebres Cuadernos Rubio. El que més cridava l'atenció era, a part d'aquelles espirals impossibles de repetir, el BIEN i el MAL del darrera del quadern. Fa poc vam trobar un d'aquells exercicis de tortura de canyells i el vam retratar, perquè simbolitza el que pretenem mostrar en aquest bloc. El que està bé i, molt especialment, el que està malament (que és amb l'error com s'aprèn), referint-nos generalment al disseny. Però sempre des del nostre particular punt de vista, perquè, segons el nostre parer, per escriure bé la posició correcta és la que el quadern titula com a MAL. L'altre és impossible, ni els capellans que ens van educar l'agafaven així. Ni tan sols el mateix senyor Rubio, que no sabem si també era capellà. Un hurra pel mal!