asterisc i obelisc

D'entrada una perla. Posem per cas que la cosa va anar, en conversa telefònica, de la següent manera:

-Estudi de disseny Nothifixis, bon dia.
-Bon dia, em fa falta un tendal retolat per a la cafeteria. Vosaltres m'ho podeu fer? M'urgeix perquè obro dilluns.
-I tant. Què hi ha de dir al tendal?
-Cafeteria Obelisc, en lletres blanques. Ho puc tenir per demà passat?
-Cap problema. Demà passat a primera hora ho tindrà instal·lat.

El resultat:












Tot i que la pífia pot ser deguda a les inherents urgències de l'ofici amb les que ens fan els encàrrecs als dissenyadors, el fet que aquest rètol i tendal no es posin d'acord ni el servei que presta la casa i la manca de rectificació posterior fa que ens decantem per etiquetar aquest disseny com a pífia formal. Concretament hi observem una errada de qualitat estètica, qualitat segons la qual un disseny sempre ha d'inspirar confiança. Tot i això, cal matisar que des del punt de vista lingüístic és, però, una errada semàntica. Perquè tothom sap que l'Obelisc, el personatge d'Uderzo i Goscinny, carregava menhirs, no obelixos.