asterisc i obelisc

D'entrada una perla. Posem per cas que la cosa va anar, en conversa telefònica, de la següent manera:

-Estudi de disseny Nothifixis, bon dia.
-Bon dia, em fa falta un tendal retolat per a la cafeteria. Vosaltres m'ho podeu fer? M'urgeix perquè obro dilluns.
-I tant. Què hi ha de dir al tendal?
-Cafeteria Obelisc, en lletres blanques. Ho puc tenir per demà passat?
-Cap problema. Demà passat a primera hora ho tindrà instal·lat.

El resultat:












Tot i que la pífia pot ser deguda a les inherents urgències de l'ofici amb les que ens fan els encàrrecs als dissenyadors, el fet que aquest rètol i tendal no es posin d'acord ni el servei que presta la casa i la manca de rectificació posterior fa que ens decantem per etiquetar aquest disseny com a pífia formal. Concretament hi observem una errada de qualitat estètica, qualitat segons la qual un disseny sempre ha d'inspirar confiança. Tot i això, cal matisar que des del punt de vista lingüístic és, però, una errada semàntica. Perquè tothom sap que l'Obelisc, el personatge d'Uderzo i Goscinny, carregava menhirs, no obelixos.

bon caràcter de lletra

Quan érem petits ens van ensinistrar la lletra amb els cèlebres Cuadernos Rubio. El que més cridava l'atenció era, a part d'aquelles espirals impossibles de repetir, el BIEN i el MAL del darrera del quadern. Fa poc vam trobar un d'aquells exercicis de tortura de canyells i el vam retratar, perquè simbolitza el que pretenem mostrar en aquest bloc. El que està bé i, molt especialment, el que està malament (que és amb l'error com s'aprèn), referint-nos generalment al disseny. Però sempre des del nostre particular punt de vista, perquè, segons el nostre parer, per escriure bé la posició correcta és la que el quadern titula com a MAL. L'altre és impossible, ni els capellans que ens van educar l'agafaven així. Ni tan sols el mateix senyor Rubio, que no sabem si també era capellà. Un hurra pel mal!

Benvinguts

Aquest és el primer post de benvinguda a tothom que estigui interessat en el fascinant món del disseny en general i gràfic en particular. Això sí, sempre disseny de qualitat. Aquí estarem, de manera continuada per discutir, criticar, afalagar o menysprear qualsevol disseny que ens sembli oportú. Confiem a cridar l'atenció d'amics, enemics, malalts del disseny, curiosos, despistats, il·lustrats, il·luminats, il·lusos, il·lusionats i, sobretot, nous clients (Don Dinero, com els anomenem nosaltres).
Gràcies a tots i, una vegada més, benvinguts.
Marc
David
www.tuctucbarcelona.com